diumenge, 11 de novembre del 2012

IM PRESSIONAT !!!!

Aqui la foto del partit d'anada.



Molta diferencia, resultat final 2 a 8. Impressió, trista. Veure com un equip et juga amb un sol jugador i la resta son comodins. A on aquest nen, a sobre juga TOT el partit, tant amb els benjamins com el alevins (el mone de l'hoquei és molt petit). I quan es diu TOT és TOT, encara que es guanyi de 5, de sis o de set.... Trist.

Aquesta mateixa imatge a servit pel partit d'avui. Funció dels nens, jugar a hoquei, passar-s'ho be i disfrutar d'un esport. Funció dels pares, animar-los, aplaudir l'esforç i disfrutar de veure com disfruten els nens.
Però, quan veus que comença el partit, t'en claven tres i el mateix nen continua monopolitzant TOT, s'ha de pendre partit.
Primera actuació, xiular cada cop que te la pilota i es "passeja" per la pista.
Segona. A on s'ha vist que un equip, comenci i no tingui camisetes de local de recanvi i a sobre surtin dos números cinc. Cal recordar que en el partit d'anada van venir amb tres números cinc i dos números set.... Com a públic hem reclamat la situació. Afortunadament tenien cinta per a posar un número u a la camiseta repetida.
Que s'ha aconseguit..... descol·locar als nens. En poc hem marcat el primer gol. Següent jugada penal per enganxar pel darrera a favor dels nostres.... no han expulsat al jugador. Següent jugada, enganxada molt dura per darrera (categoria benjamí), sense expusió però que ha portat a l'empat a tres.... no ens ho creiem. Tractant de tu a tu als liders del grup.

Segona part, cinc minuts que mantenim l'empat, entre els pares no ens ho creiem. Però la superioritat d'aquest nen el fa marcar el seu quart gol amb un xut fort més propi d'un alevi.... nosaltres, tots, som benjamins de primer any (2002). Però aquest cop era especial, i no s'an ensorrat, quatre a quatre. Somniant...
Arribant al final, cinc a quatre, i a vint segons del final un sis a quatre que ens tornava a la realitat d'aquell nens.... però que és millor, un nen o un equip? Claríssim, un equip, i amb les ganes que hi tenien, a set segons un sis a cinc que deixava un marcador molt digne pels pares, però no pels nens que sobre la bozina han marcat l'empat, sis a sis que ha portat l'euforia, tots fent una pinya a la pista, banqueta inclosa..... tres tarjetes blaves que han deixat la sacada del final amb l'Arnau i dos mes....

La foto del partit:


Les cares dels nens increibles, per fi, almenys en Pol ha viscut que fins al final s'ha de lluitar.  10, 15, 20  quilos mes, el mateix en centimetres, però si tens un bon equip, a on tots lluiten com ho han fet avui, pocs podran amb ells .... en qüestió de ganes...

No donarem lliçons a ningú de res, però de "tramposos" res.... No s'ha insultat a ningú en cap moment del partit, però si que s'ha pressionat. Avui els nens han vist que el public pot ajudar a decidir un partit. Ajudarem sense trampes i correctament. Sobretot si hi ha una diferencia notable en contra i a sobre hi ha una "injustícia" com va passar en el primer partit. Fer jugar a un nen netament superior a nivell induvidual guanyant de mes de cinc gols durant TOT el partit requeria una tàctica especial en la tornada. Aquest cop ens ha sortit be, sé que no sempre serà així.

Felicitar sobretot als nens, TOTS han lluitat, TOTS han jugat net, i TOTS han guanyat (moralment).

Fèlix, sigui hoquei, futbol o waterpolo, pots ser el jugador més net i correcte de l'equip. Però si hi ha algú que no està "en el seu lloc", desgraciadament repartirà com li han "fotut" avui al Lucas. Desgraciadament no serà l'última, però confio que mai prengui mal...

I si, aquest és el primer partit que em poso a cridar a les grades, però ha valgut la pena. I si algú dels contraris no li ha agradat, que analitzi la situació en la que viu...... "Nada mas que desir...."

Deu meu com he disfrutat !!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada